Contràriament a la creença popular, només hi ha constància que quatre de les més de 300 espècies de tauró conegudes hagin causat alguna vegada la mort de persones. D’altra banda, són entre 15 i 20 les espècies que han atacat o ferit (però no mort) éssers humans.
Existeixen, per terme mitjà, 100 atacs de tauró a l’any, dels quals 30 tenen resultats fatals. Molts d’atacs de taurons són resultat dels següents factors:

– Molèsties provocades per humans

– Identificació equivocada

Tot i que el gran blanc és l’espècie més comunament associada a un atac de tauró, la realitat és que, el tauró camús és el responsable de la majoria dels atacs contra humans. Una raó parcial d’això és que sovint viatgen per riu en distàncies curtes.

Els taurons són peixos que presenten esquelet cartilaginós. Respiren a través de 7 o 8 brànquies.
Tenen la pell coberta per denticles dèrmics que els donen un aspecte molt aspre.
Disposen d’entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos.
Els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posició ventral i té moltes dents i molt esmolades. Quan cacen, sovint perden algunes d’aquestes dents, però són substituïdes ràpidament per unes altres de noves.
Arriben a viure uns 30 anys, en llibertat.
La majoria de taurons són ovovivípars. Això vol dir que els ous es desenvolupen dins la mare i que neixen quan les cries ja estan totalment formades. Hi ha, però, espècies que són ovípares i d’altres que són vivípares.
Són bons nedadors i poden aconseguir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h.
Com a grans depredadors que són juguen un important paper en el manteniment de l’equilibri ecològic del medi marí, situant-se en la cúspide de la cadena tròfica alimentària.